| El Campus tanca per vacances |
28-07-10 |
Us informem que el Campus Universitari de la Mediterrània romandrà tancat del 2 al 13 d'agost. Durant aquest període no s'atendran trucades ni es respondran correus electrònics.
Si esteu interessats en la realització de cursos del Campus us recomanem que concentreu les vostres intencions en els cursos que s'inicien al mes de setembre, ja que així hi haurà més possibilitats de que aquests s'acabin realitzant.
Informem també que tothom que tingui pendent un certificat d'algun curs i hagi rebut un correu en el que s'informava que ja el podia recollir a la consergeria de l'IMET, recomanem que ho faci abans del dia 30 juliol (en horari de 8 a 20h); o sinó ja a partir del dia 16 d'agost.
Bon estiu! |
| [ veure + notícies ] |
| |
|
|
Secretaria del CUM
IMET
(Institut Municipal d'Educació i Treball)
C/ de la Unió , 81-87
08800 Vilanova i la Geltrú
Tel.: +34 93 814 04 40
Fax: +34 93 893 15 99
correu-e: cum@imet.cat |
|
| |
| El Campus està coorganitzat per:
|
|
|
|
|
CURSOS I ACTIVITATS D'ESTIU |
| [ tornar a programa de cursos ] |
| SOCIETAT, CULTURA I TURISME - Mitologies mediterrànies |
 |
| Data inici: 11-07-2007 |
Data fi: 12-07-2007 |
| Calendari: Matí, de 10:00h a 14:00h. Tarda, de 16:00h a 20:00h |
Hores totals del curs: 16h presencials + 4h online |
| Preu: 120 € |
Lloc:Molí de Mar, Vilanova i la Geltrú |
|
|
|
|
| DIRECCIÓ: |
| Noemí Cusiné |
| [pujar pàgina] |
| PROFESSORAT: |
Francesc Casadesús
Gregorio Luri
Jose Ortega
Jaume Mascaró
Erika Bornay
Francesca Mestre
Javier Pérez-Andújar
Pedro Azara
|
| [pujar pàgina] |
| CONTINGUTS: |
OBJECTIUS GENERALS
La Mitologia ha estat un element present en totes les cultures, com a explicació d’allò inexplicable, com a referent de l’Home en el món.
El curs de Mitologies Mediterrànies, vol ser una aproximació als principals corpus mitològics que han influït de forma indubtable en la nostra cultura i en el nostre pensament.
El curs d’enguany, farà una especial incidència en la presència del mite en la societat actual, tant en reinterpretacions de mites clàssics, com en les seves vertents contemporànies (cinema i mitologia, llegendes urbanes, còmic...).
PONÈNCIES
- "L’honor, el valor i el destí dels herois a la Ilíada". Francesc Casadesús. Descripció: analitzar els trets que caracteritzen la figura d'un heroi, en oposició als altres mortals i als déus. La guerra de Troia és l'escenari on els herois manifesten les seves virtuts aristocràtiques; de fet, és la seva noblesa la que els obliga a actuar d'una manera determinada, condicionats per la necessitat d'assolir una fama eterna. La valentia i la virilitat són els motors que els impulsen a lluitar fins a la mort, actitud que comporta el seu destí tràgic. En aquest sentit, la figura d'Aquil·les esdevé paradigmàtica dels valors homèrics i és el fil conductor que permet seguir el caràcter aristocràtic d'un heroi.
- "La núvia de Frankenstein". Gregorio Luri.
- "Mort, resurrecció e immortalitat en el mite mediterràni". Jose Ortega. Descripció: Les idees de la resurrecció i la concepció immaculada estan associades entre sí i provenen dels primers moments de la prehistòria, habent-se desplegat a través de contes populars i mites canònics, en especial el de Isis i Osiris, fins a influir en les religions més elaborades del món contemporàni.
- "Lilith, la primera dona rebel". Erika Bornay. Descripció: a finals del segle XIX, coincidint amb l´aparició dels primers moviments feministes, va començar a divulgar-se -i no per atzar- en el camp de la novel.la, la poesia i les arts plàstiques, una imagineria de dona independent. destructora i de gran exigència sexual resultat de l´aparició d´una misogínia profunda en el col.lectiu masculí; una misogínia no dissimulada, on el desig , l´atracció i la por a aquesta "new woman" anava a projectar-se en una peculiar iconografia pictòrica que sorprèn a l´espectador per la seva morbositat i extravagància.
- "La mitologia al cinema: la guerra de Troia". Francesca Mestre. Descripció: la temàtica de l'antiguitat ha contribuït enormement al desenvolupament de la indústria cinematogràfica. És ben cert que, en termes generals, el cinema sobre l'antiguitat oscil·la entre l'autenticitat històrica i la fidelitat als textos dels antics, i el pur entreteniment, sense que per això cap dels dos extrems sigui necessàriament més encertat que l'altre. Dins d'aquest context, tot el relacionat amb la guerra de Troia ha estat a bastament utilitzat en el cinema. La pel·lícula Troia, de W. Petersen, estrenada el 2004, n'és un exemple i fa de bon parlar-ne ja que és una pel·lícula molt actual, que tracta un tema dels més coneguts, estudiats, debatuts i llegits de l'antiguitat.
"..." Jaume Mascaró.
- "Kojak vs. Colombo. Substrat grecollatí i altres aspectes de la mitología de masses". Javier Pérez-Andújar. Descripció: interpretació de les sèries de televisió com originadores d'una mitología per a la cultura de masses. Presentació del heroi popular en el seu paisatge de gratacels en contraposició al heroi clàssic en el seu paisatje de gegants fantàstics. Del corredor Filípedes a McCloud: mitología del home que corre. Equanimitat entre individu i massa a través de l'evolució del heroi solitari (Colombo, Kojak, Cannon) cap a la formació de la massa d'individuos (Canción Triste de Hill Street). Sistematizació del llenguatge màgic del heroi ("Aneu amb compte allà fora", a Cançó Trista de Hill Street; "La veritat està allà fora", a Expedient X...). Observació d'una dialèctica en la creació de sèries de televisió i de la trasposició de la lluita de classes a la lluita per les audiencies (oposicions Kojak/Colombo; Familia Adams/Els Munsters...). Víncles i dependències entre el superheroi del cómic i l'heroi de televisió (The Hulk/El Fugitiu; Els Quatre Fantàstics i les sitcom).
- "La reconstrucción del Edén: Enki y la ciudad primordial en el Próximo Oriente Antiguo". Pedro Azara. Descripció: Súmer (o Mesopotàmia, en general) és una de les cultures que poseeix més clarament a un gran dèu arquitecte: Enki, qui projecta, funda, dirigeix, construeix, no només el seu temple i la seva ciutat, sinó el món. En veritat, en els inicis, era una ciutat.Una visió molt diferent a la que la Bíblia (i Grècia)comunican. ¿Quí era aquesta divinitat? ¿Quines eren les seves característiques? ¿Quin tipus de projectes portava a terme, i, en fi, quin és l'imaginari arquitectònic, no només sumerio, sinó inclús nostre, que es desprèn d'aquesta figura (alguns trets dels quals cuyos rasgos van passar a Prometeu, així com a Jahvé)? |
| [pujar pàgina] |
| OBSERVACIONS: |
El curs constarà de 16 hores docents, més 4 hores online, per a la presentació del treball final, necessari per al reconeixement de crèdits.
Aquest treball consistirà en realitzar una exposició escrita, a partir de qualsevol de les ponències, recollint o ampliant els temes que s’hagin considerat més interessants.
|
| [pujar pàgina] |
|
|
|
[ imprimir pàgina ] |
|
|
|
